Les declinacions en llatí

1. Declinacions al llatí • Definició: – Conjunt de casos (6 casos) en el que es pot posar un substantiu, adjectiu i pronom segons la funció que fa dins l’oració.
   
2. Quantes declinacions hi ha? • Al llatí hi ha 6 declinacions. – Tema en -a – Tema en -o – Tema en -i o en consonant – Tema en -u – Tema en-e
   
3. Com és un enunciat d’un substantiu? • Els substantius en llatí s’enuncien mitjaçant el nominatiu (forma en que apareix al diccionari) i el genitiu ( per saber de quina declinació és). • Ex puella-puellae • Ex dominus-domini • Ex consul-consulis • Ex fructus-fructus • Ex dies-diei
   
4. Com es declina? ·Hem d’agafar l’arrel del genitiu (treiem la característica del genitiu i lo que queda davant és l’arrel del substantiu), després anem canviant les terminacions. Ex. Nom puella puellae Voc puella puellae Acus puellam puellas Gen puellae puellarum Dat puellae puellis Abl puella puellis
5. Valors bàsics dels casos: • El nominatiu fa de funció de subjecte o atribut. • El vocatiu fa d’apel·lació. • L’acusatiu fa de complement directe i si porta preposició davant fa de complement circumstancial. •El genitiu fa de complement del nom. •El datiu fa de complement indirecte. •L’ablatiu fa de complement circumstancial, de complement agent, de segon terme en una comparació i de complement agent amb la preposició a/ab davant de l’ablatiu.