Una mica de llatí.

El llatí, com ja sabreu, és una llengua molt aniga que es parlava en l'antiguetat a l'Imperi Romà i a l'Europa Occidental. És originaria del Laci.
Tenien el llatí considerat com una de les primeres característiques que distingien a la gent culte de la resta de la societat.
Com hem dit que el llatí es parlava principalment a l'Imperi Romà, deixo un video que crec que pot ser interessant per conèixer una mica més aquell territori.



També cal tenir en compte que el llatí és una llengua que, avui en dia, encara s'utilitza. És a dir, moltes vegades quan parlem no ens adonem que estem parlan en llatí. Hi ha expressions que utilitzem que provenen del llatí. No ens hem d'oblidar de què, el català prové del llatí. És una llengua romànica.
M'ha semblat interessant deixar unes quantes expressions d'aquestes:

ETC: abreviatura de l'expressió " et caetera ".
VICEVERSA: "vice" vol dir: vegada. "Versa" vol dir: tornada.
PER SE: per ell mateix.
CORPUS DELICTI: cos del delicte.
SUUM CUIQUE: a cadascú li toca lo seu.
AB OVO: des de l'origen.
SUMA CUM LAUDE: amb la distinció més gran.
IN ILLO TEMPORE: en aquell temps.
PERGE QUOD CEPISTI: acaba el que has començat.
DEO VOLENTE: si Déu vol.
DEO FAVENTE: amb la protecció de Déu.
PACTE SUN SERVANDA: els pactes s'han de cumplir.
MUTATIS MUTANDIS: canviant el que s'ha de canviar.
DISCERE DOCENDO: aprendre ensenyant.
QUI MULTUM HABET, PLUS CUPIT: qui molt en té, més en vol.
IUSTITIA ET PAX: justícia i pau.

algunes més famoses...

Carpe diem: viu el moment.
Honoris causa: per honor.
Idem: igual.
In extremis: a última hora.
In fraganti: en el moment de fer una acció.
Ipso facto: immediatament.
Mens sana in corpore sano: ment sana en cos saludable.
Non plus ultra: no més enllà.
Opus Dei: obra de Déu.
Post mortem: després de la mort.
Sine qua non: sense la qual no.
Sui generis: del seu propi génere.
Vox populi: veu del poble.